Les Basses o Abeuradors per el bestiar, en general per vaques, en podem trobar fets de diferents objectes, des d’obra, trons, fins i tot aprofitant una vella banyera, que s’ha conduit aigua d’una font, mina, el torrent o riera propera.
També, arreu de Catalunya, hi ha les Basses que s’omplen de l’aigua de la pluja.
Aquestes Basses, estan prop de Masies i/o de Granges, on les vaques i cavalls estan situats en semi llibertat, així es facilita que els animals puguin abeurar.
La seva construcció es molt senzilla, s’ha excavat un fossar a nivell del terra amb una certa inclinació o pendent en un costat,
allí gracies a les pluges es va omplin, el bestiar baixa a beure.
Si hi ha molt de moviment d’animals, l’aigua queda de color terra fosca, del fang,
recordem que de fet es aigua estancada.
Al no ser utilitzada, pot créixer dins de la bassa canyes o altres plantes.
També, en èpoques de sequera o llarga sequera, poden quedar-se buides d’aigua les Basses.
En aquest cas la solució es portar amb el tractor una cuba amb aigua recollida en una altre lloc, pou, riu… i omplir així la bassa – abeurador.
No sols el bestiar de Granja disposen d’un lloc amb aigua, que altres animals lliures poden anar-hi a beure.
El refranyer diu:
No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.
No hi ha bon gener, que no deixi les basses plenes pel febrer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Gaià està situat a la comarca del Bages, al bell mig de Catalunya. Als contraforts meridionals de la serra de Pinós, tocant al Berguedà, a l’esquerra del Llobregat. El terme també és drenat pels seus afluents, les rieres de Merlès i de Cornet i la riera de Gaià.
A més del nucli de Gaià, que és el cap municipal, hi ha les entitats de població de Galera i el Pla del Forn. Amb una rica història que es remunta segles enrere, aquesta localitat és una destinació turística plena d’autenticitat i tranquil•litat.
El bosc és absolutament predominant en el terme, amb masies escampades i d’ermites, amb pocs nuclis de població. Dins del terme municipal de Gaià hi podràs descobrir joies patrimonials de diferents èpoques.
Molts d’aquest indrets, molt poc coneguts, et permetran gaudir d’autèntiques postals a l’aire lliure.
Com diem, Gaià ofereix un entorn natural impressionant. Aquest poble està rodejat de boscos exuberants, ideals per a poder gaudir de la naturalesa en el seu estat més pur.
Gràcies a tot el seu entorn, Gaià és ideal per a fer-hi senderisme, ciclisme, … te nombroses bones pistes d’accés, si ets amant de la natura, segur que gaudiràs explorant els voltants d’aquest municipi.
Gaià és sinònim d’una gran experiència que et transportarà en el temps.
La seva història, el seu patrimoni i la seva bellesa natural farà gaudir de la tranquil·litat més pura.
Les rutes properes per fer i gaudir amb la família o amb els amics.
No sols cal destacar la natura, sinó també de la gastronomia, on podeu gaudir-ho al Restaurant de la Rectoria de Gaià.
Si no coneixeu Gaià, visiteu-lo i respecteu els seus boscos, conreus, i propietats privades.
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Gaià i Cooltur
Muntanyola és un poble i municipi de la comarca d’Osona, situat a l’oest de la regió de l’Alt Ter. El sector central de la Plana de Vic situat a la part ponentina de la ciutat comprèn els antics termes de Muntanyola i Múnter, de Malla, Sentfores (ara unit a Vic), Santa Eulàlia de Riuprimer i l’extens terme de Gurb de la Plana.
Tots aquests termes, a excepció només de Malla, s’enfilen per la serra que fa d’espona de ponent a la Plana, més enllà de la qual comença el Moianès o la subcomarca del Lluçanès.
Són però, termes pròpiament de la Plana, si n’exceptuem la part de Muntanyola que correspon a l’antiga parròquia de Sant Quirze de Muntanyola i el seu enclavament de Caraüll. De rapit accés des de Vic.
Està situat en un enclavament privilegiat a les portes del Parc Natural del Montseny, el municipi de Muntanyola ofereix al visitant un paisatge excepcional on la bellesa dels boscos de roure martinenc destaca enmig d’extenses planes verdes.
Els masos disseminats per tot el terme dibuixen el perfil d’una vila que sabut convertir el seu patrimoni natural en un tret identitari.
El Castell de Muntanyola
Les rutes a peu, a cavall o en BTT us portaran a descobrir una de les joies artístiques locals: els retaules barrocs de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de 938.
Sant Quirze i Santa Julita
La vegetació
Predominant és de caràcter submediterrani i conté una bona representació de l’hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. Al sector nord-oest hi ha la roureda de fulla petita.
En el paisatge actual les rouredes han estat majoritàriament substituïdes per pinedes secundàries de pi roig. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis.
Els alzinars són poc freqüents substituïts en gran part per extenses garrigues. La flora presenta l’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós. Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell, molt rares a les àrees descalcificades.
La Fauna
És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu, geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d’interès per a la cria del duc i l’àliga marcenca i una àrea de campeig per a l’àliga cuabarrada.
De la fauna invertebrada, en destaquen diverses singularitats: els lepidòpters mostren una gran diversitat i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; els heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; i els mol·luscs destaquen per la presència d’espècies xeròfiles com l’endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica.
En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d’interès com l’escanyapolls i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae.
A les rieres i torrents cal ressenyar la presència de la llúdriga i el cranc de riu . També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna o el barb cua-roig. En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l’antic estany del municipi de l’Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra , diverses espècies de gripaus com el tòtil, la granota verda i la reineta.
Per a més informació sobre les Rutes o itineraris, podeu consultar a l’enllaç:
Si no coneixeu Muntanyola i pobles de les rodalies us invito a visitar-los, trobareu moltes Ermites i Esglésies, alguns Castells, Fonts naturals, i molt més…
Recull de dades: Femturisme.cat / Ajuntament de Muntanyola/ altres
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fonts i Natura 