Archivo por meses: abril 2024

Mirador de Pi de la Carena de Les Masies de Voltregà

Posted on por
Responder

Per anar al mirador del Pi de de la Carena, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja i passa per la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies.

Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques, seguiu una estona més fins arribar al Mirador del Pi de la Carena.

A peu del bosc i a la dreta del camí, hi ha un aixopluc,

està fet de fusta amb teulada,

hi disposa d’un seien fet d’obra, ideal per descansar en el camí a Sant Martí Xic.

Una placa hi llegim : Un repòs, un respir, en el camí, de Sant Martí – Rabi. 2021

Del Pi de la Carena sols hi queda un tronc sec, símbol d’aquest lloc.

Des d’aquest punt podem gaudir de vistes magnifiques de la plana de Vic

i rodalies.

Així com del massís del Montseny.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Albert Blanch

Sínia de cal Jan de Sant Vicenç de Castellet

Posted on por
Responder

La Sínia de cal Jan esta al costat de cal Jan, en el camí cap a Vallhonesta i a prop de la riera de Vallhonesta o del Rubió

Està composta per una bassa amb safareig d’obra, el pou de planta rectangular al costat d’aquests i té dos pilars de maó, un a cada banda; un eix de transmissió de ferro des del lateral del pou fins a l’estructura de la sínia que es troba a uns dos metres del pou.

La sínia disposa d’un eix vertical suportat entre dos pilars de maó, i d’aquest passa la transmissió a través de la roda a l’eix horitzontal que arriba al pou. Al voltant d’aquest eix encara es pot veure l’espai circular pel que voltava l’animal.

Recull de dades: Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Grossa de Sant Feliu de Pallerols

Posted on por
Responder

Per anar a visitar la Font Grossa, cal sortir de Sant Feliu de Pallerols, per la pista asfaltada direcció a la Fàbrega o can Fàbrega.

Una mica abans d’arribar al molí Nou, surt un camí a la dreta amb un pal indicador : cap a la Font Grossa.

Es tracta d’anar seguint el camí, ben indicat, en el trajecte creuarem el riu Brugent a l’alçada del moli de Can Mates.

Al poc arribareu a la Font Grossa.

D’una paret feta de pedres grans surt un broc, on l’aigua cau perdent-se camí a vall. (a primers d’any 2024, estava seca)

Es pot considerar que el riu Brugent neix en aquesta font, sota el coll d’Uria.

Altres veus, diuen que l’aigua va per l’interior de la cova de la Mina (a poca distancia de la Font Grossa), des d’on surt a l’exterior en diferents punts.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pi de 3 branques del camí a Sant Miquel Xic de Les Masies de Voltregà

Posted on por
Responder

Per anar al Pi de Tres Branques, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies.

Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

El Pi es relativament jove i amb branques llargues.

Al seu costat hi ha una taula i bancs de pedra per fer un àpat.

Una placa ens recorda que es va esporgar i arreglar en 2022 per Rabionet – Cirera.

Podem veure a uns metres una cabanya – refugi, pel cas de pluja.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Albert Blanch

Els Cingles de Vacarisses

Posted on por
Responder

Els cingles, estan situats a l’esquena del poble, els cingles són un dels elements més característics i identificatius del paisatge vacarissenc.

Es tracta de formacions rocoses, no excessivament abruptes, que s’eleven sobre una massa boscosa a la part sud de la serralada que ocupa la part central del terme.

Atès que existeix una certa confusió pel que fa a la denominació de cadascun dels cingles, en el llibre sobre la Barceloneta (CRUSAFONT et alii: 24) es proposa la següent nomenclatura, d’oest a est: cingle de la Torrota (439 m), cingle del turó, cingle del Poble –que alguns anomenen el cingle gran (542 m), cingle de la Barceloneta, cingle del mig, cingle de Torreblanca, cingle petit (592 m) i cingle del Moliner (591 m).

Alguns dels cingles tenen coves, per exemple la denominada cova del JA, a la cara oest del cingle del mig; la cova penjada i la cova del duc, a la cara est del cingle de Torreblanca, la cova d’en Massana, al peu del cingle petit i gairebé a la base.

També cal remarcar l’existència d’algunes roques singulars, batejades pels estiuejants com la roca de la Figuera o la roca del Llibre, sota el cingle del mig; o la roca del Crusafont, a les “escales” que hi ha al cingle del mig.

Un fet característic és que, en cas de tempesta, la morfologia dels cingles crea un efecte de ressonància que multiplica el soroll dels trons.

Un altre fet destacat és que els corbs nien a la paret oriental del cingle de Torreblanca.

Situat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la rotonda de l’avinguda Verge de Núria de Collbató

Posted on por
Responder

La Font de la rotonda de l’avinguda Verge de Núria, és situada a la sortida de l’A- II, km 575 amb confluència carrer A. Guimerà i Avinguda Montserrat.

En un costat de dins de la rotonda, hi ha una font feta d’obra. L’aigua sortia del centre de la roda de Molí. Actualment no te aixeta. Esta molt degradada.

Al seu front un corró que havia servit per aplanar i arranjar la carretera de Monistrol, abans de ser pavimentada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí Vell o Molí d’Esplugues de Castellcir

Posted on por
Responder

El Molí Vell o Molí d’Esplugues, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Les seves restes estan situades a l’esquerra de la riera de Fontscalents, a migdia de la masia d’Esplugues.

És al nord-oest de Castellcir i al nord-est de Castellterçol, a ponent de la Roureda, i al nord-est del Molí Nou, que ja és en el terme veí de Castellterçol.

Damunt de les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, però que ja no fa funció de molí, està habitada.

L’aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la Font del Molí Vell.

Fotografia: Any 1998

Recull de dades: Viquipèdia i Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cisterna de la Vil-la romana de can Valls de Gavà

Posted on por
Responder

El jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Can Valls es troba sobre del vessant marítim del turó de Caçagats, un lloc privilegiat i ben comunicat: cap a l’interior seguint el decurs del riu Llobregat, i cap a l’est gràcies a les rutes comercials marítimes.

Fa 2.000 anys, la línia de costa es situava uns kilòmetres a l‘interior respecte l’actual, a tocar de Can Valls. L’actual delta del Llobregat no existia i aquest riu desembocava en un estuari, i al nord de Can Valls, aquestes aigües devien formar una petita badia.

Entre les restes arquitectòniques localitzades, en destaquen les d’una cisterna inusualment gran, que provablement deuria servir per emmagatzemar aigua.

Però també s’hi han localitzat restes de terrasses, canalitzacions i altres estructures la interpretació de les quals és encara incerta.

L’any 2018, va ser possible començar a consolidar i restaurar les estructures arquitectòniques conegudes del jaciment, que s’havien conservat en un estat més precari i que es veien més amenaçades. De forma simultània, es van dur a terme excavacions arqueològiques que resultaven imprescindibles per a poder fer-ho.

L’objectiu prioritari d’aquests treballs va ser, lògicament, la cisterna romana;

però sense fer desaparèixer les transformacions posteriors, si no és que ho requerissin la conservació o la correcta comprensió de la primera.

També es va adequar l’espai per tal que pogués ser visitat pel públic, minimitzant el risc tant pels visitants com pel monument.

Per a més dades de la Vil-la Romana, us passo l’enllaç de la publicació “el Llobregat” :

https://www.elllobregat.com/noticia/15221/gav/gava-preserva-su-pasado-romano.html

Recull de dades: Ajuntament de Gava i Museu

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El mur de pedres i plantes aromàtiques i medicinals de Castellgalí

Posted on por
Responder

En Castellgalí cal que us situeu al carrer del camí de Casajoana, on hi ha les escales que pujant a les ruïnes del Castell.

Entre la paret de la muntanya i l’acera, s’ha construït un mur de pedres soltes i lligades per medi de un filferro gruixut en forma rectangular que no es deixa que en caigui cap pedra.

Aquest mur fa que no hi hagin esllavissades de la terra natural per la pluja o altres moviments.

Va des de les escales fins l’altre extrem del carrer.

Al seu costat interior, s’han plantat plantes diverses, la majoria són aromàtiques o medicinals a la primavera i estiu, es pot veure i sentir-ne la seva olor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Roser i Safareig  de les Masies de Voltregà

Posted on por
Responder

La Font del Roser i Safareig és una obra de les Masies de Voltregà (Osona)

Per anar-hi cal situar-se de van de la masia de Serratosa i seguir el camí que baixa al paratge de la Font del Roser.

Està construïda en un marge del terreny.

És de planta rectangular amb estructura d’arc de mig punt amb carreus i coberta per una volta.

La construcció és feta de maçoneria de pedra irregular tot i que presenta grans carreus als brancals i a la paret del fons o mur frontal.

L’arc està coronat per una cornisa a doble vessant de pedres de llosa. La imposta de l’arc està motllurada i a la clau s’observa una inscripció amb la data «1738».

A l’interior de la font i rodejant el seu perímetre hi ha un pedrís amb revestiment de grans lloses que queda interromput a la part central per la font pròpiament, on hi ha l’aixeta i a sota la pica de pedra, encastada en el pedrís.

Hi ha a fora de l’estructura, uns abeuradors.

Aquest pedrís es perllonga cap a l’exterior a manera de banc per una banda, i a l’altre trobem els abeuradors. La part superior de la construcció segueix el perfil de la volta i està coberta per sòl.

En front, tenim l’antic safareig

Restaurat en 2018, amb una gran capacitat per retenir aigua

Tant era per rentar –hi la roba de la masia,

com per regar l’horta de la finca.

També hi ha un basal natural a pocs metres

La Font del Roser és una obra de les Masies de Voltregà (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Blanch