Avui visitem: La Font del Murri de Santa Coloma de Cervelló

La Font del Murri està situada en la Plaça de la Font del Murri, al costat de la carretera que va a la urbanització de Cesalpina de Santa Coloma de Cervelló.

L’any 1927, Enriqueta Castells propietària de la masia de Can Ribot va vendre a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló un terreny de la seva propietat, on havia la Font del Murri,

així es va facilitar l’extracció d’aigües per tal d’abastir la població.

La font original ha estat molt canviada per successives adaptacions de la instal·lació i de la creació de la plaça.

En aquesta plaça hi ha una font metàl·lica, d’aigua de xarxa pública.

Dins de la plaça enjardinada hi ha varis bancs.

La plaça es un punt de partida per realitzar varis itineraris a peu i bicicleta,

forma part de la ruta del sender dels Cirerers, anar a can Salgado, visitar la Creu i arribar a la Colònia Güell.

Recull de dades: Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Canal de cal Soler de Sant Vicenç de Castellet

El Canal de cal Soler està al marge esquerre del Llobregat, des dels Dos Rius fins Cal Soler.

Historia:

  • Va ser construït com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi.
  • Permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l’aigua del Llobregat.
  • Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l’heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer l’any 1867.
  • A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l’inici del canal.
  • Per a la construcció del salt d’aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original.
  • Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l’evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi.
  • També l’any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet.

El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d’amplada, i discorre paral·lel al Llobregat.

Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha una resclosa al riu un cop s’han unit els cabals del Llobregat i el Cardener.

Al marge esquerre del riu hi ha un bagant que dona entrada a l’aigua al canal.

Durant el seu recorregut hi ha diversos bagants petits, que permeten l’aprofitament de l’aigua per regar els horts que hi ha al costat de la riba.

L’interior del canal és de ciment i el nivell de l’aigua queda més baix que el nivell del paviment de l’entorn.

Un cop a cal Soler l’aigua passa per sota els edificis.

i no la tornem a veure fins a que es retornada un altre cop al riu un cop ha mogut les tres turbines.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font i Monument commemoratiu de la Penya Blau-Grana de Sant Vicenç de Castellet

La Font i Monument commemoratiu de la Penya Blau-Grana està situada en l’Avinguda Secretari Canal, davant la plaça de la Generalitat de Sant Vicenç de Castellet.

El 27 de setembre de 2003 es va celebrar un homenatge al ex-atletes i ex-pubilles de l’entitat.

El dia 28 de setembre de 2003 es va penjar una bandera del Barça de 7 per 4 metres a la Torre de Castellet.

Aquell dia, també es va inaugurar la Font i Monument commemoratiu de la Penya Blau-Grana.

El monument commemoratiu al 25é aniversari de la Penya Blau Grana de Sant Vicenç de Castellet està format per diferents elements de pedra.

Una font al costat esquerre amb l’anagrama dels 25é aniversari en colors blau-grana i groc amb la Torre de Castellet, i amb dos coloms sobre la pedra que conté l’aixeta de la font.

Al centre hi ha una placa amb la inscripció: 14 trobada de penyes barcelonistes del Bages, Berguedà, Lluçanès. Sant Vicenç de Castellet. 12-10-2003. Firmat per Cañadas.

A la dreta un recipient tallat a la roca i l’escut del Barça en colors a la part davantera, amb una columna darrera.

Tot està fet de pedra calcària de Sant Vicenç amb policromia.

Al costat esquerre del monument hi ha una placa commemorativa en pedra,

feta pel mateix Cañadas, amb la inscripció: Nats al 1952.

El motiu de la trobada és un bonic record d’amistat. 26-10-2003. Cañadas.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : 22 Itineraris de Natura pels voltants de Terrassa

Fitxa Técnica :

Autores : HERNÁNDEZ, ÀNGEL M.  /  COMELLAS, ANTONI  /  MASÓ, ALBERT

Editorial: FUNDACIO TORRE DEL PALAU

Año de edición: 2021

Materia: Excursionismo y montaña

ISBN: 978-84-120103-8-1

Páginas: 224

Encuadernación: Rústica

Precio: 23,00 € – IVA incluido

Sinopsis :

Aquesta és una guia de 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa. No solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també s’hi descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i s’hi fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials.

Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari.

Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de

les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic.

Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari.

Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Gossos de Castellar del Vallès – 2ª Part #

Per visitar la Font del Gossos, cal sortir de Castellar del Vallès per la pista forestal que porta a la masia de mas Canyelles.

La masia, queda a l’esquerra del camí principal, seguirem per la dreta.

Pasem pel costat de la masia

mas Canyelles.

A poca distancia i despres d’una corba,

i a peu del camí esta la senzilla font.

De fet es un tub que esta a la mateixa paret de la muntanya, casi sempre hi surt aigua, però poca.

No te pica, per tant, l’aigua cau al costat del camí on es perd.

Un cartell ens indica que a pesar de ser natural, no es per us humà.

En el recorregut, hi ha dos fonts més, La Font dels Casots

i La Font  del Llaurer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina de la casa nova de dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a l’Alzina de la casa nova de dalt , cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja i passa per la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies.

Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques, cal agafar la pista de la dreta que baixa a la casa nova de dalt en ruïnes.

A poca distancia i a l’esquerra esta aquesta destacada Alzina.

Esta a primera línia ha nivell del bosc.

Amb un tronc gruixut i branques altes i moltes fulles.

Es veu un arbre molt sa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Albert Blanch

Bassa – abeuradors per bestiar de granja i per animals lliures

Les Basses o Abeuradors per el bestiar, en general per vaques, en podem trobar fets de diferents objectes, des d’obra, trons, fins i tot aprofitant una vella banyera, que s’ha conduit aigua d’una font, mina, el torrent o riera propera.

També, arreu de Catalunya, hi ha les Basses que s’omplen de l’aigua de la pluja.

Aquestes Basses, estan prop de Masies i/o de Granges, on les vaques i cavalls estan situats en semi llibertat, així es facilita que els animals puguin abeurar.

La seva construcció es molt senzilla, s’ha excavat un fossar a nivell del terra amb una certa inclinació o pendent en un costat,

allí gracies a les pluges es va omplin, el bestiar baixa a beure.

Si hi ha molt de moviment d’animals, l’aigua queda de color terra fosca, del fang,

recordem que de fet es aigua estancada.

Al no ser utilitzada, pot créixer dins de la bassa canyes o altres plantes.

També, en èpoques de sequera o llarga sequera, poden quedar-se buides d’aigua les Basses.

En aquest cas la solució es portar amb el tractor una cuba amb aigua recollida en una altre lloc, pou, riu… i omplir així la bassa – abeurador.

No sols el bestiar de Granja disposen d’un lloc amb aigua, que altres animals lliures poden anar-hi a beure.

El refranyer diu:

No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.

No hi ha bon gener, que no deixi les basses plenes pel febrer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Molí de can Mates de Sant Feliu de Pallerols

Per anar al Molí de can Mates cal sortir de Sant Feliu de Pallerols, per la pista asfaltada direcció a la Fàbrega o can Fàbrega.

Una mica abans d’arribar al molí Nou, surt un camí a la dreta amb un pal indicador : cap a la Font Grossa. Es tracta d’anar seguint el camí, ben indicat, en el trajecte creuarem el riu Brugent en aquest indret hi ha el Molí de can Mates.

El Molí des de fa anys esta tancat, no hi viu ningú i l’edifici es va deteriorant.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

La Font està situada en la Plaça de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva historia:

La font es va inaugurar el 2 de maig de 1920 com a font pública, el mateix dia que la font-escultura d’Anselm Clavé, obra de l’arquitecte Bassomba i Jordà.

A la part superior hi ha una farola amb un únic braç central del que surten cinc faroles, una al mig i les altres a cada angle.

Hi ha diferents inscripcions: ANY 1920 SANT VICENÇ, a més de l’escut romboïdal amb les quatre barres i l’escut de Castellet amb una torre de Castell dins un rombe.

Altres dades sobre aquesta Font :

El 10 de febrer de 2007 es va col·locar una placa en commemoració al centenari del ball popular de gitanes que es balla a la mateixa plaça.

L’any 2012 es va fer una neteja de la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador de Pi de la Carena de Les Masies de Voltregà

Per anar al mirador del Pi de de la Carena, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja i passa per la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies.

Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques, seguiu una estona més fins arribar al Mirador del Pi de la Carena.

A peu del bosc i a la dreta del camí, hi ha un aixopluc,

està fet de fusta amb teulada,

hi disposa d’un seien fet d’obra, ideal per descansar en el camí a Sant Martí Xic.

Una placa hi llegim : Un repòs, un respir, en el camí, de Sant Martí – Rabi. 2021

Del Pi de la Carena sols hi queda un tronc sec, símbol d’aquest lloc.

Des d’aquest punt podem gaudir de vistes magnifiques de la plana de Vic

i rodalies.

Així com del massís del Montseny.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Albert Blanch