Per anar al Molí d’Altimires, des d’Oló, cal seguir el camí que segueix paral·lel a la riera d’Oló, a 1 km aproximadament; situat al costat del camí i a prop de la riera.

El Molí d’Altimires forma part del Sender de la Riera d’Oló (Ruta 4) i compta amb bancs i un plafó informatiu del PEIN del Moianès.

Antic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. Es troba emplaçat vora la riera d’Oló, en un punt estratègic on hi havia una cruïlla del camí que anava d’Oló a Sant Joan d’Oló i que en aquest punt travessava la riera per una palanca.

La resclosa on es feia la captació d’aigües del molí no s’ha conservat, però devia estar un quilòmetre aigües amunt. Del rec tan sols se’n conserven rastres als 80 m del tram final, al nord del camí.

 La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s’hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s’hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner.

El conjunt, doncs, consta de les restes de la bassa, la torre-molí i l’habitatge semi-derruït. La bassa es troba al costat sud-est i se’n conserva tan sols el mur adossat a la torre, que era el més sòlid perquè havia d’aguantar la pressió de l’aigua. S’hi poden veure uns carreus en disposició semi-circular que corresponen al pou per on l’aigua queia cap al carcabà, però el forat és actualment colgat i cobert de vegetació. L’aigua del rec entrava a la bassa pel nord-est, a l’altre costat del camí.

 La torre-molí és una construcció perfectament regular i molt sòlida que s’ha conservat sencera, tot i que tenia alguns esvorancs i ha estat parcialment reconstruïda, especialment a la façana principal. És de planta quadrada i té quatre pisos, incloent-hi el nivell subterrani del carcabà.

Per la seva tipologia podria datar-se als segles XIII-XV. L’aparell és fet amb carreus irregulars només desbastats però disposats en filades. L’accés principal és encarat vers el camí. Té una porta i una finestra superior amb una interessant llinda decorada amb el gravat de dues roses sexifòlies i una creu sobre un triangle. Les roses de sis fulles solen considerar-se una reminiscència del culte precristià al Sol.

Però una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l’anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí.

Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d’Oló amb dues rodes que representen en aquest cas ben clarament les d’un molí.

 A la torre hi trobem altres elements petris de qualitat, com dos brancals de la porta principal amb motllures i, a la façana nord-oest, una finestreta amb arc monolític de punt rodó.

Això indica que l’edifici tenia una certa rellevància des dels seus inicis. Al mateix temps, el seu caràcter defensiu és ben marcat per la presència d’espitlleres en tots els murs, i especialment a la part superior de la torre.

 En el nivell subterrani de la torre hi ha el carcabà, on l’aigua feia moure la roda. Al seu damunt hi ha una planta semi-soterrània, coberta amb volta de pedra. Aquí és on hi havia la instal·lació del molí, de la qual encara es conserva la mola sotana.

També hi ha un arc apuntat, actualment tapiat, que comunicava amb el pou per on l’aigua queia cap al carcabà. Al seu damunt hi ha la planta baixa, accessible des del camí. També és coberta amb volta de canó i conserva restes d’una escala que conduïa al pis superior. El mur posterior presenta un gran esvoranc. La sortida del carcabà es troba uns metres enllà de la torre.

 L’habitatge del moliner queda adossat a la torre per ponent. Se’n conserven bàsicament els murs d’un dels angles fins a l’alçada de la coberta. Devia tenir dues plantes, i l’interior estava dividit en dues estances més una altra de posterior.

A tocar de la riera s’ha conservat una curiosa estructura amb unes escales i una gran cadena que pertanyia a una palanca per travessar la riera. Perquè no se l’emportessin les riuades tenia un curiós sistema basculant o mòbil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero